A «so matent», és a dir, quant se sent cridar socors, els veïns han d'acudir a ajudar-se i perseguir els malfactors. S'endega d'aquesta manera un mecanisme de solidaritat veïnal, esdevingut un veritable exèrcit popular que s'insereix amb vigor en un tens escenari de poder disputat entre el monarca, els nobles i els municipis. El sometent, així, rere la invocació de la persecució dels delinqüents, canalitza les dificultats socials i polítiques de la baixa edat mitjana i, en les centúries posteriors, s'ofereix com a evocador referent de la idealitzada identitat que es pretén reprendre.
