Sylvie, joia de la literatura del segle XIX i la millor narració que ens va deixar Gérard de Nerval, ha esdevingut amb el ternps un referent inexcusable de la narrativa europea moderna. Amb un estil del tot clàssic, Nerval s'enfronta a una temàtica pròpia del romanticisme més exigent, oferint-nos, a més, un tractament magistral per a alguns dels motius amb gran futur a la tradició literària europea: les relacions entre memòria i escriptura, la circularitat del temps poètic o els atzars de la percepció. En les conferències sobre narrativa que Umberto Eco va llegir a la Universitat de Harvard, va presentar Sylvie, abans d'analitzar-la en profunditat, com «un dels llibres més bells que s'hagin escrit mai. [...] El vaig llegir als vint anys, i no he deixat mai de rellegir-lo. [...] En conec cada coma, cada mecanisme secret».
