A ningú no va sorprendre que la Teresa, la novena filla d'uns pares que vivien intensament la seva fe, abracés, com quatre de les seves germanes, la vida religiosa. Òrfena de mare des de molt petita, amb catorze anys va decidir ingressar al Carmel, cosa que va requerir un permís extraordinari. La seva perseverància, la seva senzillesa, la capacitat de trobar Déu en les petites coses, la confiança en el Pare tot i les dificultats familiars, la seva dimensió missionera, l'acceptació de la malaltia i de la pròpia mort, que va ocórrer el 1897, als 24 anys d'edat, la van portar a la canonització el 1925 i a ser declarada doctora de l'Església el 1997. Carlos Ros, en aquesta biografia de Teresa de Lisieux, ens aproxima a la seva vida familiar, al seu context històric i a la seva espiritualitat. Carlos Ros, prevere del bisbat de Sevilla, escriptor, llicenciat en Filosofia i Teologia per Comillas i Roma, espectivament. Amb més de seixanta llibres sobre temes sevillans i biografies de sants, s'ha dedicat últimament a l'estudi de les figures carmelitanes: Teresa de Jesús, María de San José, Ana de Jesús... i Teresa de Lisieux.
