Ressenya breu: Torb és un viatge introspectiu, personal, històric i geogràfic, tant del protagonista com del país, atès que la novel·la revisita episodis personals del protagonista, però també episodis històrics que encara marquen el present, com ara la guerra civil espanyola. I com el text no pretén ser políticament correcte, no evita traslladar el matís escèptic dels personatges, àdhuc àcrata, característic dels catalans, vers la quotidianitat i les veritats oficials. Perquè igual que el costum esdevé llei, la mentida acaba semblant veritat, i durant la lectura hom troba un xim-xim de dissonàncies vers el pòsit de veritats establertes, les veritats íntimes que cadascú du al sarró, i les veritats segrestades per la propaganda. I a mesura que transcorre el relat, les realitats que es superposen van dibuixant un paisatge prou diferent d'un món civilitzat i just. Només el petit recer de la bona gent permet al protagonista boquejar sense enfonsar-se, persones que si tinguessin un botó, potser ho canviarien tot. «Les revolucions són com la neteja dels dissabtes, ve que són precises», conclou una d’elles en un moment donat, tot i no tindre res de revolucionària.
