Per sort meva, no em van deportar a Auschwitz fins al 1944, és a dir, després que el govern alemany, atesa la creixent escassetat de mà d'obra, hagués establert d'allargar la vida mitjana dels presoners que s'havien d'eliminar".
Així comença Si això és un home, llibre que inaugura la trilogia que Primo Levi va dedicar als camps d'extermini nazis. Crònica de l'horror quotidià l'obra que descriu en el llenguatge mesurat i sobri d'aquest testimoni l'espera del no-res, la privació quotidiana, l'oblit de la condició humana dels presoners.
Precedida d'un pròleg de Philip Roth, la Trilogia d'Auschwitz recull també dues obres posteriors: La treva (1963), relat que descriu les tribulacions d'un grup d'italians, alliberats dels camps nazis, que durant mesos recorren els camins de l'Europa central en companyia de l'Exèrcit Roig, i Els enfonsats i els salvats (1986), en el qual Primo Levi tracta de comprendre, a partir de l'exemple dels camps nazis, les condicions i circumstàncies que permeten la degradació de l'ésser humà.
"El descobriment inaudit que Levi va realitzar a Auschwitz es referix a una matèria que resulta refractària a qualsevol intent de determinar la responsabilitat. [...] El testimoni que dóna testimoni a favor de la veritat i de la justícia". Giorgio Agamben, Allò que queda d'Auschwitz
