"Pel que es veu, hi ha una tradició popular antiga que diu
que quan les embarassades parien una nena, el patriarca
familiar responia a la pregunta “Què ha sigut?” tot dient:
“ha estat cugula”. Cugula, doncs, era una paraula connotada
de menyspreu i mal auguri. Si el blat és fèrtil, la cugula
és borda. A diferència dels nois, les dones no servien pel
treball al camp. Afortunadament, el poeta fa ús d'aquell
mal averany per revertir-ne el sentit. No endebades el seu
llibre està dedicat a la seva filla Lupe. La seva no és una
cugula circumscrita a la dita popular. És identitat traspuada
en els ulls i alhora reconeixement del gènere." (De l'epíleg
d'Àngels Marzo).
