Meritxell Cucurella-Jorba
és el dígraf del desitx. Poeta, dramaturga, traductora i eterna insugent. A la
feliç deriva d’un modernisme edènic, el dígraf del desitx ha creat nous mons,
ha edificat intangibles i ha obert camins. Fundadora de l’(H)original i creadora de La Fàbrica Bella, esdeveniments com per(versos), PARNÀS (Poesia
Apassionada Rimada-i-No Àcrata i Salvatge) o Delicadeses, art de tros, han
esdevingut mite i certesa. Premi Jordi Domènech de traducció de Poesia el
2016 i Premi Màrius Torres de Poesia el 2020, entre altres.
Des que Meritxell Cucurella-Jorba va fer el seu primer recital, l’any 1998, ha
publicat uns quants llibres, ha guanyat uns quants premis i continua llaurant
cada dia el full en blanc, com un pagès, sense aturador.
Llibres de poemes: Punxa’m (2000), Nòmada de tu. Un quadern (2003), nuar
(2004), Els amants de Sarajevo (2004), desamar (2005), Intemperància roig
encès (2009), Cada volcà és abans muntanya (2013), Úrsula (2017).
Reconeixements: Premi Creació Jove de l’Ajuntament de Barcelona (2000),
Primer Premi a la Creativitat en Arts Escèniques (2011) pel festival Delicadeses. Art de tros, Premi Pollença de Poesia (2008), Premi Jordi Domènech
de Traducció de Poesia (2016) i Premi de Poesia Màrius Torres (2020). Els
seus reconeixements com a traductora són prou sabuts, premis i reedicions
a banda, ha contribuït a fer popular a casa nostra l’obra d’Alda Merini i de
Natalia Ginzburg, no només amb els textos que ha traduït sinó també, i sobretot, amb els seus estudis crític
