Teniu a les mans el segon recull dentrevistes de Els viatgers de la Gran Anaconda. Encara no un pessic de biodiversitat, etnologia i etnografia, sociologia, filosofia i art, biologia, arqueologia o periodisme. També dexcursionisme o «viatgisme», el simple exercici de viatjar per aprendre. Per fer-se preguntes, encara que no sempre tinguin resposta. Per mirar cap enfora però sobretot cap endins. Tot aquest cúmul de ciència transmesa de la manera més senzilla possible: a través de la paraula i a partir dexperiències viscudes per persones com tu o com jo arran de viatges llunyans o de caminades properes (
)En el nostre viatge vital, una força poderosa ens aboca a explorar el desconegut, en una recerca cega; és una oportunitat vague de trobar sentit a la nostra pròpia existència... si és que en té algun! Cerquem incansablement, presoners com som de les nostres pròpies creences, conviccions, impulsos, anhels, necessitats o ambicions. De fet, viatgem des dabans dexistir. Viatgem sense mourens des de la superfície estant daquesta perla blava que és la Terra, ingràvida en la buidor de lunivers. I viatgem després, físicament, a peu, a lloms de ruc o en bicicleta, cotxe, tren, autobús, vaixell, avió o nau espacial. (...) «Nosaltres, els humans, som un tel efímer. Uns llogaters despai i temps, de temporada...» afirma en Martí Boada, doctor en Ciències Ambientals. Espero que les vivències pel món recollides en aquest nou volum de Els viatgers de la Gran Anaconda, us suposin una bona inversió daquest temps llogat. Al capdavall viatgem per viure i no a linrevés. (Toni Arbonès, al pròleg)
