En unes pàgines del llibre es parla de gats i gates, de carrer,
salvatges i lliures.
Les mixetes han domesticat els humans. N'accepten menjar,
sostre, escalf. I, tanmateix, quan els convé en fugen uns quants
dies o per sempre més.
Cap moix no s'imagina relats sobre la seva vida. Ni es penja
del passat o somia en el futur.
Viuen la vida tal com se'ls presenta, jaient, actius de nits i
llibertaris.
En els poemes sense gats, també se'n parla, de la vida... i amb
una certa mirada, diguem-ne, felina.
