Vistes de prop i de lluny són observacions sobre la marxa de records, anècdotes i experiències de curta i llarga distància. Vistes que ajuden a dibuixar la personalitat de l’autor, això sens dubte, malgrat no ser una autobiografia ni sencera ni ordenada. D’autos ja n’hi ha prou als carrers i als jutjats, i no cal contaminar més l’aire que respirem, cada dia que passa més dolent per a la salut i més espès per a la contemplació.
L’autor ha mirat una mica a la babalà, i ha agafat allò que la memòria —d’arrel nostàlgica, capriciosa i inabastable— ha decidit bonament recordar tenint present el que diuen els poetes: «Allò que es recorda és, al capdavall, l’essència de la vida».
I si fem cas de la dita popular que estableix que «la vista és la que treballa», trobem que l’autor d’aquest recull ha treballat tota la vida refiant-se de la vista. És per això que, de bon començament, s’ha servit dels aforismes de Joan Brossa, segons els quals «hi ha coses que vistes són més fàcils que explicades» o «el secret consisteix, només, a saber mirar». Consignes —o eines— que ha aplicat tan bé com ha pogut en la construcció d’aquest llibre