Aquesta obra estudia l'endeutament municipal a la regió de Lleida des dels anys de la postguerra dels Segadors fins a les primeres dècades del segle XIX, posant l'accent en l'ús dels censals. L'objectiu de l'estudi és reflexionar sobre el comportament del mercat censalista municipal a llarg termini, parant atenció en l'efecte que tenen les diferents conjuntures econòmiques.
Per a tal propòsit, s'analitzen els fons comptables del comú de la ciutat de Lleida i d'altres municipis de la seva àrea econòmica, així com de diferents censalistes, d'entre els quals en destaca el capítol catedralici lleidatà, que clarament és un dels grans creditors regionals.
Durant els anys estudiats s'observa com l'impagament dels interessos és una constant que comença amb els problemes financers puntuals i que acaba esdevenint un element estructural del sistema financer. Aquesta morositat crònica juga un paper determinant en la desarticulació del mercat censalista, juntament amb la reducció de les pensions de 1751. Al seu torn, el triomf del liberalisme acaba modernitzant el mercat creditici, quedant obsolets uns títols que eren de naturalesa rendista i propis de l'Antic Règim.
Censals, deute públic, endeutament, finances municipals, municipis.
