Vivàrium crea i rememora paisatges fugissers, les formes incandescents duna passiófeta dimatges. Duna escriptura que trama, que vibra i beu de les aigües vestigials de lamemòria.«Invocadora de veus i dels seus filaments, coven encara romanents duna illa que no sensdescriu, sinó que es divisa i es rememora, com un topos que és, sobretot, un glatir, i undesig femení revocant les estructures. La radicalitat del risc destimar i ser estimada, larevivificació de les seves formes. Del voler ser pur esdevenir, de lexistència revelant-se-licom el nucli absent i present alhora: lardència duna flor que perviu, i que no tem a totesles fosques que tenyeixen els pigments de la passió més endinsada» (de lepíleg de DolorsMiquel i Mireia Casanyes).
