«El bosc, com a sinècdoque de la natura, àmplia, inabastable i a voltes inquietant, recorre el poemari El vol de les ombres; nés leix vertebrador i esdevé el correlat objectiu del curs de la vida a través duna subtil introspecció conceptual i sensitiva en el món dels records i en les vivències dun present estimulador de reconeixement del propi jo.
Laspecte estilístic és tractat amb molta cura al poemari de Lluís Bosch. Fons i forma mantenen una exquisida harmonia. El poema flueix i llisca suaument gràcies a la pulcritud tant en la sil·labació com en laliança entre semàntica i sonoritat.
Els poemes dEl vol de les ombres aguditzen la ment i els sentits i sempre van més enllà del que diuen les paraules.»
Del pròleg dANNA M. VELAZ
