La novel·la arrenca amb Guifré, nomenat comte d?Urgell pel rei, entrant tot sol a la Seu d?Urgell per començar a governar aquelles terres dures i aïllades. Terres de frontera, pobres, castigades pels musulmans i cobejades per diverses faccions dels mateixos cristians. És l?any 870. Mentrestant, la ciutat de Barcelona viu sotmesa a la tirania cruel de Bernat de Gòtia. Quan el rei Carles el Calb es troba en perill per una sublevació, Guifré viatja a Angers (França) i l?ajuda a imposar-se; però és ferit greument. En agraïment el rei el nomena comte de Barcelona i, tot mullant els dits en la ferida de Guifré, dibuixa quatre barres en el seu escut. De tornada a la Seu d?Urgell, Guifré inicia la seva acció de govern: crea institucions i dóna veu al poble, construeix camins, organitza l?exèrcit, impulsa el repoblament de les terres despoblades (la vall de Lord, Osona...), lluita reiteradament contra els musulmans i en surt vencedor... Es casa amb Gineselda i té quatre fills. Amb la coronació del nou rei l?any 878, Guifré pren plena possessió de Barcelona. Passats els anys l?obra de Guifré és clara i manifesta. Però els musulmans encerclen Barcelona, que en aquell moment precís no té exèrcits de defensa. Guifré surt sol a trobar el seu destí i s?enfronta a Llop ibn Muhammad, que el mata. El seu cos és traslladat, recorrent tot el país, al monestir de Ripoll, on encara reposa.
