Plantada escampa un trencadís d?anhels i una sedimentació d?expectatives, personals i col·lectives. Els seus versos interpel·len el caos on ens ha tocat viure, i converteixen en llenguatge un cicle infinit d?imatges, intuïcions i tossuderia vital en una incertesa plena d?esperança, en el Nosaltres.
