Aquest poemari parteix de l’article que el 2021 va publicar Toni Padilla, “L’àvia que vol viure sola al cor de Sibèria”. Agafia, que actualment és una àvia, és membre de la família Lykov, uns vells creients ortodoxos que van decidir aïllar-se a la taigà de Sibèria per no contaminar-se de les tendències europeistes i laïcistes dels últims tsars. La petita Agafia va nèixer allà, i el seu contacte amb la societat actual és ja de ben gran. I són l’Agafia i el seu univers interior els que
inspiren aquest poemari intimista. La natura escarpada, la muntanya, una taigà... poden esdevenir santuaris per practicar l’ascetisme i connectar-se amb les divinitats, més enllà de noms i formes. Amb un llenguatge atrevit, potent, que evoca, que invoca, i que, a través d’un ús molt peculiar del silenci, ens interpel·la, entrem dins d’A la taigà, dins d’una atmosfera tan ben creada, tan ben esculpida, d’intimitat, de silenci, de secret, de pregària i, en definitiva, de cerca de sentit. Un petit interrogant escrit
