Al llarg dels 49 poemes que componen el llibre, es va
teixint un discurs introspectiu i intens, tant a la cerca de la
pròpia essència salvada de les trencadisses, com de tornada
d'aquest interior de si mateix a través d'una percepció de
l'altre, encara inexistent i alhora gairebé palpable, a través
de la màgia de ressorgir i de reconstruir-se.
Com l'hora blava tanca el corpus poètic format juntament
amb L'avís de l'àngel (Pagès Editors, 2014), en què hi ha un
despertar del que és tan sols sobreviure, i L'arbre que som
(Pagès Editors, 2018), en què agafa força i s'arrela aquesta
vida que vol ser i emprèn el camí cap a una altra primavera.
