Tota la claror parla, amb llenguatge senzill —però sense defugir la profunditat d'allò de què parla—, del pes i de les restes de certes coses que se'ns fan malbé a la vida, de com serem capaços de fer net del tot d'aquestes restes que ens fan nosa i que potser ens frenen, d'aixecar un àmbit nou en què puguin brotar uns altres delers que ens espenyin, d'adonar-se de la magnitud de l'ara i aquí, de tornar a lligar-nos al sentit i a la màgia de la vida. En paraules del jurat, Tota la claror és un llibre “transparent, pur i complexament senzill”.
