Text fundacional de la filosofia política moderna, El príncep, com es coneix
popularment De principatibus (Sobre els principats), segons el títol que li donà
Niccolò Machiavelli, ens ofereix una descripció del funcionament del poder i
un retrat del moment històric que viu Itàlia al voltant de l’any 1500. Pensat per
influir en l’acció política dels dirigents florentins, neix amb la vocació d’advertir
dels perills de la intervenció estrangera i de corregir els defectes que veu entre
les elits dirigents del país. L’aparició providencial al panorama polític de Cèsar
Borja, que Machiavelli coneixerà personalment en el seu moment d’esplendor,
representa l’encarnació d’una estratègia política en què troba l’última possibilitat
dels estats italians de prendre la iniciativa i de conservar el poder.
La presència de Cèsar Borja en els moments claus del tractat mostra que no
és un personatge o un exemple històric que serveix a Machiavelli per amenitzar
aquest text, sinó l’home d’acció que li provoca la necessitat mateixa d’escriure’l.
Cèsar crea Machiavelli, crea la figura del príncep nou que necessita Itàlia.
Recuperar Machiavelli demana recuperar Cèsar Borja, restituir-los junts, alliberar
l’autor de la mala fama que se li ha volgut donar i a Cèsar, de la llegenda negra
que persegueix la seva família.
Acompanyem la traducció al català de De principatibus amb un altre text de
Machiavelli, que hi té una considerable relació, el Discorso intorno alla nostra
lingua, inèdit en català, en el qual l’autor defensa la unificació cultural d’Itàlia a
partir del dialecte florentí.
Aquesta edició dels textos de Machiavelli continua el projecte d’Edicions
Sidillà de restituir alguns dels aspectes claus de la història de Catalunya durant
el segle xv, projecte de què formen part els dos títols d’Alan Ryder publicats en
la mateixa col·lecció: El naufragi de Catalunya. La guerra civil catalana del segle
xv, i Alfons el Magnànim. L’expansió catalana al sud d’Itàlia, i també, el llibre de
Jean-Yves Boriaud, Els Borja. El porpra i la sang.
