«Lart de gairebé tots els temps i gairebé totes les cultures apareix, en major o menor grau, impregnat derotisme. I no faig valoracions morals. Constato un fet».
Lobra de qualsevol bon poeta conté, més o menys explícitament, una pinacoteca pròpia. I poques vegades tenim la sort que ens nobrin les portes amb tanta generositat. Amb aquesta indagació sobre les manifestacions de lerotisme en la història de lart (Giorgione, Rubens, Ausiàs March
), guanyadora del premi dassaig Josep Vallverdú del 1990, Gerard Vergés va escriure impulsat per «una absoluta passió per la bellesa del món» i amb un rebuig explícit de lacademicisme. «Hi ha gent», va dir més endavant, «que en lloc dun assaig presenten tesines universitàries»; daixò és del que va fugir en llibres com "Tretze biografies imperfectes" i aquest "Eros i art", que recuperem ara, trenta-cinc anys després de la seva primera edició, precedit dun pròleg de Susanna Rafart, una altra poeta amb pinacoteca pròpia.
