"Estranya sort, el bell llibre de Raimon Àvila que el lector té a
les mans, ens parla de lexperiència transcendental de lamor
i de la ferida. (Perquè molt sovint la ferida sembla la signatura
de lobra de lamor.) Però, per damunt daixò, per sobre
daquesta geografia temàtica, el llibre reflecteix amb una
sensibilitat exquisida lobra del pas del temps. Tot el llibre de
Raimon Àvila m'ha produït pau. No sé si es pot considerar que
les seves paraules són portadores desperança, però, com a
mínim, alleugen el dolor de viure en plenitud de la consciència.
Benvinguda poesia, que, amb la seva bella fesomia, ens fa
més lleus els pensaments i les tribulacions!"
(Del pròleg de Jordi Llavina)
