Que potser no ho son, mesura, les vides de cadascu? No cal entendre, es la resposta d'aquesta GUIA URBANA perque la poesia no es ambicio sino una manera d'estar sol en que el vers preten encarnar: Sobre el mar negre on els estels s'ofeguen, ben poc separa els records veritables dels que inventen els homes. Ahir la ciutat ja hi era, antiga. I ara en perdura el llambreig d'un temps desfet. Estremits de solitud, havíem ensopegat up a up amb el desfici. Noies i nois que l'atzar va arreplegar com cartes de la baralla. Vigia un temps rigorós.
