La nena del socaire és un personatge fictici inspirat en les vivències de l’escriptora al seu poble natal i a Londres i Amsterdam. Escrita entre el 1989 i el 2022, la novel·la ha permès un desenvolupament profund del personatge al llarg de més de trenta anys. Igual que en el procés pictòric de l’autora, els personatges evolucionen, es transformen o desapareixen.
Molt especialment, els personatges masculins són presentats en la novel·la com a estereotips, imatges d’investigació des del punt de mira de la protagonista; una dona que ha invertit la seva vida i el seu treball cercant sempre noves preguntes, no pas respostes. Ens diu sobre un dels quadres que es mencionen al llibre: «Podríem llegir-lo a partir del pas del temps. Capes i més capes i sempre cavant cap endins, és com entrar a la cova, descobrir alguna cosa nova. Buscant... i intentant trobar-hi sentit.» El llibre comença quan la protagonista torna a Barcelona i acaba amb un nou començament.
