La poesia de Rosa Maria Arrazola és tot sovint proverbial i despullada. Darrere el ritme i la música hi trobam la divisa de qui s'alça amb dolor, però també amb un alè molt profund d'amor, a manifestar amb la lletra ben alta realitats suaus i curulles de justícia i evidència, que creen remor i temor perquè fan canviar la mirada del món. Així ho expressa, tan brossianament: Ser home o dona no depèn pas del que pugui haver-hi entre les cames.
Carles Rabassa
Trenta-vuit poemes que transiten per unes històries de lluites socials i personals.
La poesia de Rosa Maria Arrazola és tot sovint proverbial i despullada. Darrere el ritme i la música hi trobam la divisa de qui s'alça amb dolor, però també amb un alè molt profund d'amor, a manifestar amb la lletra ben alta realitats suaus i curulles de justícia i evidència, que creen remor i temor perquè fan canviar la mirada del món. Així ho expressa, tan brossianament: Ser home o dona no depèn pas del que pugui haver-hi entre les cames.
Carles Rabassa
Trenta-vuit poemes que transiten per unes històries de lluites socials i personals.
