«Són les 12:40 dun dijous a Nova York, i Frank OHara surt del MoMA a fer un mos pels carrers fumejants de Midtown. (...) OHara té mitja hora per dinar i un munt de trucades pendents, però encara està sota limpacte de la darrera pel·lícula de Fellini i té uns versos propis que li ballen pel cap. És lhora de dinar, però Frank OHara sestima més escriure un poema.» Del pròleg de Melcion Mateu.
