«Són les 12:40 d’un dijous a Nova York, i Frank O’Hara surt del MoMA a fer un mos pels carrers fumejants de Midtown. (...) O’Hara té mitja hora per dinar i un munt de trucades pendents, però encara està sota l’impacte de la darrera pel·lícula de Fellini i té uns versos propis que li ballen pel cap. És l’hora de dinar, però Frank O’Hara s’estima més escriure un poema.» Del pròleg de Melcion Mateu.