¿Quines condicions s'han de satisfer perquè un poema pugui considerar-se reeixit? ¿Dins quin marc i sobre quines bases s'han de determinar aquestes condicions? L'esforç de respondre aquestes preguntes genera l'assaig més llarg i més acabat que Hölderlin va escriure per aclarir-se a si mateix el problema de la complexitat de la creació poètica i situar-lo al lloc que li correspon. Tanmateix, l'abast d'aquestes reflexions desborda els límits de l'obra de Hölderlin i les projecta,
per damunt del temps en què van sorgir, fins a l'època en què s'han diluït tots els punts de referència que podien servir de model de la composició artística. El llenguatge en què aquí s'expressa el pensament de Hölderlin assoleix un grau de modulació i de plasticitat tal que produeix una obra d'una modernitat permanent.
