A la mort del dictador, els nous aires de la transició democràtica permetien albirar una reforma en tots els àmbits de la societat. També a l'escola. Un dels principals reptes era formar els mestres perquè fossin competents en català. Però no es partia de zero. A final dels anys 40 del segle passat ja hi va haver les primeres escoles que, de manera clandestina, van incorporar als seus programes classes de català. I aquest moviment, que responia a un esperit de renovació pedagògica i anava agermanat a altres iniciatives del teixit social, no va parar de créixer en les dècades posteriors. Teresa Casals relata aquella experiència, a partir del testimoni dels seus protagonistes, i reivindica per al moment actual el mateix compromís col·lectiu que va fer possible una escola lliure, oberta i en català.
