El vuitè volum de les Tragèdies d’Eurípides presenta dues tragèdies que ressegueixen fins al final alguns dels mites més coneguts de l’antiga Grècia: Les fenícies i l’Orestes. En Les fenícies Eurípides posa a escena els fills i l’esposa d’Èdip després que la veritat sobre la seva relació s’hagi revelat: Iocasta no s’ha suïcidat, sinó que malda per mediar entre els seus fills que, maleïts per Èdip, s’enfronten pel poder de la ciutat de Tebes. Escrita i representada durant la Guerra del Peloponès, la tragèdia aborda qüestions que reflecteixen el context bèl·lic: els horrors de la guerra, l’amenaça del setge, els abusos de les famílies hegemòniques i les seves decisions forassenyades, però també el coratge del poble. Al seu torn, en l’Orestes —que va ser una de les tragèdies més populars de l’Antiguitat, malgrat el seu final sorprenent, gairebé irònic, que ha fet que alguns la qualifiquessin de melodrama—, Eurípides duu a l’extrem l’experimentació amb la varietat en un episodi que reprèn el cicle mític dels Atrides.
