Amb el poemari Els esperits invocats, n'Aina C. Darder torna als paisatges de la seva infància, als refugis que és capaç de crear la ment i l'ànima en els moments difícils de la vida. La naturalesa hi té un paper principal, sempre acollidora, maternal, a vegades voraç. Seguint de prop el passos dels qui ja no hi són, cerca una manera d'enfrontar-se als seus propis monstres.
