Desenganya't, lector: no trobaràs en aquestes pàgines un tractat sobre la vida. Tampoc sobre literatura. Ni tan sols un fulletó que argumenti la importància de l'obra d'Antònia Vicens: és, precisament, llegint els seus llibres, que te n'adonaràs i no voldràs abandonar-la. L'obra sempre abans que res, per davant de tot. Davant la proposta de fer aquest llibre, la resposta de l'escriptora va ser clara: un sí i humilitat. "No sé si se'n podrà arribar a fer un llibre, de la meva vida!", i ara tu també el vius, el llegeixes, l'escrius, el tens a les mans.
Benvingut siguis, doncs, en aquesta festa de la paraula en honor a la Gran Dama de les Lletres Catalanes, que justament enguany fa setanta-cinc anys que cavalca en llibertat aquest món de les lletres. Què importen l'hivern, l'estiu, la tardor, si la seva obra és sempre -color, sang, pluja- primavera? Antònia Vicens té massa deutes amb les flors. Nosaltres, el plaer d'escoltar-la (Sebastià Portell i Clar).