Carme Ballester no només fou l’esposa del president Companys. Sense cap mena de
dubte la seva vida estigué marcada per aquest fet, però la seva biografia no només estigué
vinculada al president de Catalunya. Carme Ballester va ser una dona amb idees
polítiques pròpies, que participà de la vida política de la República, amb un caràcter
fort que li feia dir el que pensava sense tenir en compte la persona ni el context i
que la portà a lluitar per allò que creia o per combatre les injustícies. El seu caràcter
seria fonamental per resistir el llarg exili, un període llarg i terrible, el qual va haver
d’afrontar pràcticament sola, amb l’única companyia d’uns pocs amics i del fill malalt
del president afusellat.
En algunes ocasions, durant aquells anys, va assumir el rol de representar la Generalitat
en jornades institucionals. La seva participació en molts d’aquells actes tingué un
noble propòsit: recordar i preservar la memòria del president Companys, el seu marit,
qui havia estat afusellat per la dictadura franquista. Ella fou qui, en primer terme, va
impedir que el sacrifici del president no quedés en l’oblit al món de l’exili.
