Els textos recollits en el present volum estudien el fenomen de lambigüitat des de diferents perspectives, tant de caràcter «intern» a la llengua en relació amb el sistema gramatical i el seu ús contextualitzat, com de caràcter «extern», sobretot pel que fa als camps filosòfic i jurídic. També shi tracta lambigüitat des del punt de vista de la variació funcional i la lingüística aplicada. Els treballs provenen de les ponències i la taula rodona que van tenir lloc en 31è Col·loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona (CLUB 31) el 27 doctubre del 2023, sota el títol «Lambigüitat: un enfocament interdisciplinari». Jordi Fortuny i Lluís Payrató presenten la propietat de la indeterminació lingüística, segons la qual les expressions lingüístiques no determinen tots els aspectes de la seva interpretació. Pompeu Casanovas tracta la relació entre la pragmàtica lingüística i la concepció expressiva del dret. Manuel García-Carpintero analitza com certs corrents filosòfics (lexternalisme, entre daltres) entenen els termes de gènere com home i dona. Gemma Boleda defensa que lambigüitat lèxica és una propietat essencial de les llengües naturals i en valora els usos, els problemes i la manera com la llengua hi troba solucions. En el darrer capítol, Mariona Taulé i Mireia Farrús ofereixen una visió dels reptes que presenta lambigüitat en el camp de les tecnologies aplicades a textos escrits, la llengua oral i les tecnologies de la parla.
