El poeta Ton Armengol ens presenta un nou recull de poemes que en parlen de l'efímer i de l'oblit: "Vivim com vores només embastades", ens diu en un poema que conclou, taxativament: "El més definitiu és instal·lar-se arran de la provisionalitat".
Aquest lloc web utilitza cookies, tant pròpies com de tercers, per millorar la vostra experiència de navegació. Si continueu navegant, considerem que accepteu el seu ús.Més informació