Berlín, novembre del 1938. Otto Silberman és un empresari jueu i ric que pertany a l'alta societat alemanya. Però últimament la vida s'està complicant. Finalment Silbermann decideix fugir. Escrita amb estil directe i ritme tens, aquesta obra és una nova i terrorífica mirada a l'Alemanya dels anys trenta, un retrat vivíssim dels efectes devastadors del nazisme fet a partir de converses i reflexions.
Història d'un manuscrit
Boschwitz va escriure El viatger en poques setmanes, immediatament després dels tràgics esdeveniments de novembre de 1938, la Nit dels Vidres trencats i els tristament cèlebres pogroms, per la urgència de deixar testimoni literari dels crims que s'estaven cometent. Ben aviat, el 1939 i 1940, la novel·la va ser publicada a Anglaterra i als Estats Units, i el 1945 a França. Totes les edicions van aparèixer signades amb el pseudònim John Grane.
Però El viatger no es va arribar a publicar mai en alemany. A finals dels anys 60, la còpia original mecanografiada es va depositar a l'Arxiu de l'Exili de la Biblioteca Nacional d'Alemanya, on va seguir passant desapercebuda durant cinquanta anys més. L'any 2015, una neboda de Boschwitz informa de l'existència d'El viatger a l'editor Peter Graf, que al cap de pocs dies viatja fins a Frankfurt per llegir, a la Biblioteca Nacional, l'únic exemplar en alemany de la novel·la de Boschwitz. Graf decideix editar-la, corregir-la i donar-la a conèixer. El febrer de 2018 l'editorial Klett-Cotta publica la novel·la per primera vegada en alemany, gairebé vuitanta anys després de la seva publicació a Anglaterra i els Estats Units. Els mitjans de comunicació destaquen la importància històrica del descobriment i en reivindiquen la lectura, especialment a les escoles i universitat, i les crítiques celebren el gran valor literari de l'obra, que entra ràpidament a la llista dels més venuts a Alemanya.
El viatger s'ha traduït a una vintena de llengües, entre elles el català.
