Cada dia fem la mateixa ruta. Ha estat com un ritual, sense voler-ho ser. Per arribar fins a l'orfenat hem hagut de travessar, cada dia, un riu enorme, la imatge del qual a tots ens ha quedat inconscientment gravada a la memòria.
Sobretot arran del jorn que, ja amb la nostra filla als braços, hem tingut la certesa de no haver de repetir aquell camí de cada dia. Ha estat en aquell moment que ens hem mirat el riu per última vegada i ens n'hem acomiadat.
