La trajectòria dels joves llibertaris catalans sovint ha estat oblidada o difuminada dins
la història general de la CNT-FAI. Malgrat perviure en la memòria col·lectiva la imatge
d’aquests nois i noies com a símbol de la lluita antifeixista i revolucionària, s’han perdut
el rastre de la seva personalitat, les seves demandes i els seus projectes. Aquest llibre
recupera les seves veus i ens acosta a una de les organitzacions juvenils més importants
de la Segona República i la Guerra Civil.
Les Joventuts Llibertàries s’estengueren a totes les comarques i es vertebraren des de
la base dels barris i els pobles. Seguint la tradició anarquista catalana de finals del XIX,
les JL oferiren a molts joves que havien patit l’explotació laboral la possibilitat d’accedir
a la cultura i una opció per entendre i transformar el món. Ells mateixos es consideraven
l’avantguarda que havia de construir un nou sistema on triomfés la justícia social i, quan
en els primers mesos de la Guerra Civil va semblar que el seu somni es feia realitat, van lluitar fins a les últimes conseqüències per defensar-lo.
