El present llibre analitza el paper que va desenvolupar el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) en l?àmbit de les polítiques unitàries catalana i espanyola sota el franquisme quan, passats els anys de més gran repressió, la resistència al franquisme tractà d?estructurar-se sota uns paràmetres comuns. L?argument que vertebra l?obra és la teo-ria i la pràctica militant dutes a terme pel PSUC per crear una unió entre totes les forces democràtiques i aconseguir la Ruptura amb el franquisme. El PSUC va ser el principal partit de l?oposició i el seu veritable motor, si bé les seves posicions no sempre van ser acceptades. Giaime Pala no es limita a narrar els fets, sinó que els interpreta i se?n qüestiona el perquè, tot tractant de donar una resposta a les següents preguntes: quina mena de política unitària volia construir el partit? Com i per què van néixer la Comissió de Forces Polítiques, l?Assemblea de Catalunya i el Consell de Forces Polítiques? I com van influir l?actuació del govern d?Adolfo Suárez i la reaparició del president de la Generalitat en l?exili, Josep Tarradellas, en la crisi de la política unitària tal com s?havia estructurat fins al 1976? En uns temps com els actuals, de desafecció per la política i de fort abstencionisme electoral, l?autor copsa el sentit d?aquella experiència unitària i dels valors bàsics que la van nodrir. Una experiència el llegat polític de la qual convindria recuperar per augmentar la qualitat democràtica de la nostra societat.
